divendres, 4 de desembre del 2015

Incertesa i esperança



Quantes passes donades? Quantes hores amb la ploma als dits?, escrivint. Quants petons donats i quants de rebuts?

Els teus peus descalços al terra fred en llevar-te al matí mentre t’acostes a la finestra, i tot és gris. Tens seixanta-quatre anys. Et preguntes: quants matins queden?

S’ha tancat una porta. Una altra s’ha obert.  Has entrat a l’hivern de la teva vida...

Diari d’hivern (Paul Auster)





L'esperança no és aconseguir la immortalitat (...) La qüestió és com vivim. La vida es composa de tres blocs: 30 anys per aprendre, 30 per ensenyar i la tercera part, simplement per a viure.

La levedad de las libélulas (Carlos López-Otín, científic espanyol)

dijous, 15 d’octubre del 2015

Incògnites




La Igualadina Cotonera (1842-1967)


Quantes vegades van ser pujades, i baixades?
Quants creuaments de mirades?
Quantes mans es van fermar amb força a la barana per donar-se impuls, 
o per no caure?
Quantes es van fregar, lleugerament, sense voler? O per força...
Quants amors furtius?
Quants desencisos?
Qui va clavar les ungles a la paret per ràbia, per cansament, per dolor ...?

No, la felicitat no va estar aquí...




.


dissabte, 18 de juliol del 2015

Des del balcó



La Torre Agbar és un edifici arxi fotografiat tant de dia com de nit i des de tots els angles, per això he intentat donar un punt de vista diferent modificant-ne el color per allunyar-lo de la realitat.

Una persona abocada a la balaustrada, l'únic ésser viu de l'escena, procura aportar una mica de humanitat en aquest espai de disseny ultramodern i inòspit.

.

dissabte, 21 de febrer del 2015

dilluns, 9 de febrer del 2015

dimecres, 4 de febrer del 2015

El petó de la mort



Sens dubte l'escultura funerària mes fotografiada de Barcelona. Esgarrifa el seu realisme i la certesa de la mort que tant ens atemoreix i, sobre tot, atemoria els nostres avantpassats malgrat ser fervents creients.

Cada fotògraf dóna la seva visió.


........................................................

Sin duda la escultura funeraria mas fotografiada de Barcelona. Estremece su realismo y la certeza de la muerte que tanto nos atemoriza y, sobre todo, atemorizaba nuestros antepasados a pesar de ser fervientes creyentes.

Cada fotógrafo da su visión.