L'esperit humà insisteix en esclarir la confusió. Síntoma del nostre malestar davant una realitat incerta, el "què és això?" ha reemplaçat el "per què?" de la nostra infància. Tantmateix aquesta necessitat d'estructurar la realitat comporta el risc de limitar el seu sentit. El desenfocament, en canvi, s'alimenta de la nostra experiència, que es desenvolupa en el temps i assoleix el nostra interior més profund.
Els artistes utilitzen aquest efecte per a qüestionar el nostres modus de percepció, ens conviden a tornar a la font mateixa de la mirada i ens animen a deixar enrere la lectura unívoca de la realitat (...)
(Fragment del text de l'exposició "Desenfocat" a l'espai de CaixaForum de Madrid)
Atès que la meva tendència personal és justament l'autoexigència i la claredat, aquest cop he assajat l'imperfecte en aquestes dues fotografies on les persones es mouen en un espai oníric
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada