Amor, raons i contraraons...
Cal deixar parlar el cor, primer.
La raó vindrà més tard,
o potser no caldrà...
.
Com un quadre perdut al bosc,
l'arbre solitari
floreix entre la boira.
que el vent ha ajagut.
Les flors s'obren camí.
Gebre que brodes
les branques despullades;
l'hivern és ben viu.
Sol d'hivern vestit de blanc,
esqueixes els núvols
entre rajos crepusculars.
Blau profund al mar.
Pluja daurada,
plora al meu jardí.
Aviat serà tardor.
quin Quixot et pot abatre?
Els temps han canviat,
la llança ja no serveix.
Hora blavíssima
des dels foscos teulats.
No hi ha lluna.
jau tranquil·la
a la llar on t'estimen.