La mà de Fàtima

 Essaouira (Marroc)

.

Desenfocat III

 

L'esperit humà insisteix en esclarir la confusió. Síntoma del nostre malestar davant una realitat incerta, el "què és això?" ha reemplaçat el "per què?" de la nostra infància. Tantmateix aquesta necessitat d'estructurar la realitat comporta el risc de limitar el seu sentit. El desenfocament, en canvi, s'alimenta de la nostra experiència, que es desenvolupa en el temps i assoleix el nostra interior més profund.

Els artistes utilitzen aquest efecte per a qüestionar el nostres modus de percepció, ens conviden a tornar a la font mateixa de la mirada i ens animen a deixar enrere la lectura unívoca de la realitat (...) 

(Fragment del text de l'exposició "Desenfocat" a l'espai de CaixaForum de Madrid)

L'escala, ja sigui per pujar al cel o descendre al l'infern, és quelcom força recurrent als somis i font d'inquietuds i de pors. Sovint no sabem què ens espera allà dalt o a baix...

Desenfocat II

L'esperit humà insisteix en esclarir la confusió. Síntoma del nostre malestar davant una realitat incerta, el "què és això?" ha reemplaçat el "per què?" de la nostra infància. Tantmateix aquesta necessitat d'estructurar la realitat comporta el risc de limitar el seu sentit. El desenfocament, en canvi, s'alimenta de la nostra experiència, que es desenvolupa en el temps i assoleix el nostra interior més profund.

Els artistes utilitzen aquest efecte per a qüestionar el nostres modus de percepció, ens conviden a tornar a la font mateixa de la mirada i ens animen a deixar enrere la lectura unívoca de la realitat (...) 

(Fragment del text de l'exposició "Desenfocat" a l'espai de CaixaForum de Madrid)

Atès que la meva tendència personal és justament l'autoexigència i la claredat, he assajat aquí l'imperfecte cercant l'impacte visual amb aquestes dues fotografies que dialoguen sobre les incerteses en aquest món que ens ha tocat viure.

Desenfocat I

L'esperit humà insisteix en esclarir la confusió. Síntoma del nostre malestar davant una realitat incerta, el "què és això?" ha reemplaçat el "per què?" de la nostra infància. Tantmateix aquesta necessitat d'estructurar la realitat comporta el risc de limitar el seu sentit. El desenfocament, en canvi, s'alimenta de la nostra experiència, que es desenvolupa en el temps i assoleix el nostra interior més profund.

Els artistes utilitzen aquest efecte per a qüestionar el nostres modus de percepció, ens conviden a tornar a la font mateixa de la mirada i ens animen a deixar enrere la lectura unívoca de la realitat (...) 

(Fragment del text de l'exposició "Desenfocat" a l'espai de CaixaForum de Madrid)

Atès que la meva tendència personal és justament l'autoexigència i la claredat, aquest cop he assajat l'imperfecte en aquestes dues fotografies on les persones es mouen en un espai oníric on gairebé semblen florar.

Provocador

No sé què tal és el vi, però el nom i l'aspecte són ben provocadors...

.

Desconegut

Podria passar per un quadre d'Edward Hooper, oi?

.

Raons i contraraons

 

Amor, raons i contraraons...

Cal deixar parlar el cor, primer.

La raó vindrà més tard, 

o potser no caldrà...

.